L'intervento (anche in ladino e mocheno) del presidente del Consiglio provinciale, poco fa in sala Depero
Soini: "Un'Autonomia dalle radici popolari e profonde"
Il presidente Claudio Soini ha aperto in sala Depero gli interventi ufficiali del pomeriggio per la
Giornata dell'Autonomia 2025. Il presidente ha ricordato come la nostra
specialità sia nata per movimento di popolo e non calata semplicemente
dall'alto. Ha poi fatto cenno a quattro cantieri aperti che impegnano in
prima fila il Consiglio provinciale: la modifica dello Statuto
speciale; l'apertura dell'aula a mondi di riferimento come i Comuni e le
aree di minoranza linguistica; il progetto dell'ente consiliare per
formare scolari e studenti ai valori dell'Autonomia; la proiezione regionale, euroregionale ed europea dell'impegno istituzionale, per costruire un
mondo di pace come auspicato anche dal presidente Mattarella di recente
alla Campana dei Caduti.
In allegato il testo dell'intervento del presidente Soini. Qui a seguire invece la sua traduzione in lingua ladina.
5 DE
SETEMBER: Dì de l’Autonomia
L
intervent, te sala Depero, de Claudio Soini, president del Consei
de la Provinzia Autonoma de Trent
Stimèda
sentadines, stimé sentadins, voi Ve sporjer n benvegnù de cher te
la maraveousa Sala Depero en ocajion del cedean de la “Dì de
l’Autonomia”.
N
salut spezièl a l’Autorità per la mendranzes linguistiches, che
ensema coi enc de referiment, raprejenta popui, che l é la reijes de
noscia autonomia e n ejempie sćiantif de responsabilità.
Anché
l é na dì fora de anter, sion chiò per renovèr l leam anter
noscia comunanza trentina e sia istituzions autonomes e per ge vardèr
coscita, con fiduzia e speranza, al davegnir.
Jà
i otanta egn, via per l istà del 1945 – e l scutaron più avisa
sora n pech – endèna che Alcide De Gasperi l rejea la Tèlia te la
recostruzion, a Trent l era do a crepèr fora dal bas n nef sbunf
envers autogoern.
Duta
la jent à tout pèrt. Noscia autonomia dalbon la é nasciuda dal
bas, dal voler de la jent, e chest l é chel che l la la rec: no l é
n privilege conzedù dal aut, ma na responsabilità arjonta e
spartida adum coi etres.
Cree
che chela lezion abie valuta amò anchecondì. Vivon te n moment
storich olache la vitalità de noscia Autonomia spezièla la cogn ge
fèr front a endesfides che fèsc cruzièr: la astenjion litèla che
la doventa più grana (bèsta pissèr che a l’ultima litazions
provinzièles l é jit a litèr demò l 58 % de chi che aea derit);
la spartijon sozièla e politica, l se sentir comunanza, che pian
pian doventa più debol.
E
dal defora sention i risesc de na rizentralisazion: vindedò a n
contest internazionèl man a man semper più rie e che muda, osservon
che vegn adarlèrch endò conzec che se pissèa che no i fosse più,
desche Stat, defendura, segureza e vera. Con apede, vèlch outa de
burta conseguenzes desche prescions envers la uniformazion che ge
vèrda con desfidenza a nesc deric spezièi.
Chesta
endesfides – astenjion, desfidenza, spartijon, tentazions
zentralistes – l é sfesses pericolouses tel sedim de la cèsa de
l’Autonomia.
Cognon
se l domanèr: che cognone fèr pa? Co podone pa stravardèr noscia
Autonomia e noscia carateristiches spezièles?
La
responeta no pel esser auter e che stèr adum e aer coraje. No ge
cree a chi che veit dut negatif: ogne endesfida l é n segn de
svilup, na ocajoion per crescer.
Apede
a n poder esecutif gran cogn esser n smaorament de la
responsabilisazion di teritories.
Son
spervajo che la strèda per l davegnir de noscia autonomia cogne
perveder na maor responsabilità da man de duc.
Ge
vel na partezipazion de duc. Ence De Gasperi, enceben che l sie stat
a cef ti egn senestres de la recostruzion, l aea consaputa de aer de
besegn de aer apede n grop che tegn adum e vindedò la comunanza.
Resposabilità
spartida adum vel dir che ogne un – sentadins, istituzions,
teritories – cogn fèr sia pèrt. No se petèr ju, ma tor pèrt con
coraje e segureza, desche de tropes ne desmostra duc i dis. L
davegnir de l’Autonomia se l realisea se se met ensema la picola
azions de bona volontà, col jir inant ensema, un apede l auter.
Con
chesta vida de veder, ogne un doventa protagonist e co-responsabol.
Acioche
chest pensier dovente concret, l Consei provinzièl, che é l onor de
raprejentèr, l cogn se dèr ju per renforzèr - col dament de duc –
i pilèstres e i spazies dialetics de nosc autogoern.
Chisc
donca l é i cater “cantieres” orì per fèr su la cèsa che la é
de duc nos.
Prum:
l Statut spezièl e la reformes
Aon
aproà da pech con na gran maoranza de stimes n parer a favor de sia
revijion. A la fin de chela sentèda, é volù rengrazièr
publicamenter i conseieres per l confront percacent e per l resultat
emportant arjont dessema.
L
é n segn fort: tel ciamp de la spezialità l Trentin l é bon de
stèr adum, sorafora la spartijons.
Ge
vardaron do al iter a Roma, percheche l nef Statut l cognarà
arsegurèr competenzes renforzèdes e strumenc più percacenc te
setores fondamentèi.
No
cognon aer tema di comedamenc o di picoi defec de chest percors:
l’autonomia la é semper stata, enscin dal scomenz, n cantier orì.
L
lo recordèa Alcide De Gasperi te n comizie del 1948: «Quando mai
avete visto nascere un progetto bello e pronto senza difetti? Così
voi considerate l’autonomia del Trentino-Alto Adige: è una grande
esperienza, ed è questa la sua importanza».
De
Gasperi e, do da el, n muie de etres i à desmostrà l’emportanza
de chesta esperienza e cotant che l Trentin l pel dèr a la Tèlia.
N
esser a l’avanguardia che ence n teritorie desche l nosc l à sapù
interpretèr, desmostran che na tera dassen pureta descheche l era la
noscia, l’aea la jent e i valores per se miorèr tras l lurier, ge
fajan front a la fadia zenza tema e co la pazienza de la jent da
mont.
La
Tèlia, co la revijion del Statut, la ne domana de fèr da nef noscia
pèrt en cont de scola, università e svilup, ambient, comerz,
gestion de la fauna, coi strumenc che l’autonomia ne sporc ma aldò
de la responsaboltà e de la capazità de la femenes e di omegn de
chesta tera.
Secont:
la sala legislativa e i raporc istituzionèi.
L
Consei l é l parlament di trentins, l lech olache maoranza e
mendranzes, te la desvalivanzes de la pèrts, les met a jir la
dezijions publiches.
Te
chesta fasa, pèrto mia, l vèrech più emportant l é tor dant la
endesfida del mudament. Chest l lo desmostra, per ejempie, la
transizion digitèla e la neva modalitèdes de endrez sozièl e
politich che se fèsc lèrga.
Ge
vel se dèr ju a do a do metan vèrda per fèr acioche la
radunanza legislativa la sie semper più sorida da entener e
percacenta, na vera “cèsa de vierech” olache la dezijions les
vegn toutes con trasparenza.
Ma
n Consei no l vif demò de regoles internes: sia forza l é ence l
esser bon de se confrontèr con autra realtèdes. Apontin envers
chesta direzion va la sentèda conleèda dai 28 de otober che vegn
col Consei de la Autonomies locales, che rengrazie per l confront, e
chela dai 18 de november, dedichèda a la mendranzes linguistiches,
ejempie concret de dialogh coi teritories. Te chest jech de squadra l
é segur determinant ence l raport de bona e sinziera colaborazion co
la Jonta provinzièla.
Terz:
“Conosciamo Autonomia”.
Col
projet formatif del Consei tolon ite mile e mile studenc, de scoles
de vigni orden e livel, te percorsc de cognoscenza e de
partezipazion.
Ogne
joen – e con el sia familia e ensegnanc – che l enten e che l ge
vel ben a l’Autonomia, l é n element en più che renforza noscia
cèsa.
Cater
cantier: la proiezion euroregionèla e europeèna.
“Un
segno, un messaggio di pace e di speranza”: coscita l à dit l
President Sergio Matterella de la Campana dei Caduti de Rorèi.
L
é da chesta idea che voi scomenzèr via, percheche chesta la
raprejentea delvers l doer che ne pervegn anchecondì stravardèr e
engaissèr, estra che nesc confins provinzièi, ence l valor de la
pèsc.
Sion
pèrt de na Region e de na Euroregion che les sostegn l dialogh, che
les é n pent segur anter cultures desvalives, basà su la
democrazia, sul autogoern e su l’amicizia anter popui.
E
te n temp canche te l’Europa scomenza endò a rejonèr la èrmes e
la spartijons les à la soramessa sul ferstont, chest messaje l à n
valor amò più emportant.
Fenesce.
Veide e ge sporje mie salut ai raprejentanc de la comunitèdes
locales, de la categories economiches e di ordegn profescionèi, di
sindacac, de la sociazions, del setor publich e privat.
Vosc
esser chiò l é l cher de chesta Dì.
L’Autonomia
l’à n gran besegn de voetres, de voscia e noscia voa de creèr, de
la responsaboltà spartida che la la fèsc viver. Anché no chierion
aproazion e consens, sion chiò per ve domanèr n didament: demò con
na sozietà sćiantiva e responsabola l’Autonomia la podarà
arjonjer sie davegnir.
Na
bona Dì de l’Autonomia a duc!