Giornale OnLine

Giornale Online
05/09/2025 - Incontri

Soini: "Un'Autonomia dalle radici popolari e profonde"

L'intervento (anche in ladino e mocheno) del presidente del Consiglio provinciale, poco fa in sala Depero

Soini: "Un'Autonomia dalle radici popolari e profonde"

Soini: 'Un'Autonomia dalle radici popolari e profonde'

​Il presidente Claudio Soini ha aperto in sala Depero gli interventi ufficiali del pomeriggio per la Giornata dell'Autonomia 2025. Il presidente ha ricordato come la nostra specialità sia nata per movimento di popolo e non calata semplicemente dall'alto. Ha poi fatto cenno a quattro cantieri aperti che impegnano in prima fila il Consiglio provinciale: la modifica dello Statuto speciale; l'apertura dell'aula a mondi di riferimento come i Comuni e le aree di minoranza linguistica; il progetto dell'ente consiliare per formare scolari e studenti ai valori dell'Autonomia; la proiezione regionale, euroregionale ed europea dell'impegno istituzionale, per costruire un mondo di pace come auspicato anche dal presidente Mattarella di recente alla Campana dei Caduti.

In allegato il testo dell'intervento del presidente Soini. Qui a seguire invece la sua traduzione in lingua ladina.



5 DE SETEMBER: Dì de l’Autonomia


L intervent, te sala Depero, de Claudio Soini, president del Consei de la Provinzia Autonoma de Trent


Stimèda sentadines, stimé sentadins, voi Ve sporjer n benvegnù de cher te la maraveousa Sala Depero en ocajion del cedean de la “Dì de l’Autonomia”.

N salut spezièl a l’Autorità per la mendranzes linguistiches, che ensema coi enc de referiment, raprejenta popui, che l é la reijes de noscia autonomia e n ejempie sćiantif de responsabilità.

Anché l é na dì fora de anter, sion chiò per renovèr l leam anter noscia comunanza trentina e sia istituzions autonomes e per ge vardèr coscita, con fiduzia e speranza, al davegnir.

Jà i otanta egn, via per l istà del 1945 – e l scutaron più avisa sora n pech – endèna che Alcide De Gasperi l rejea la Tèlia te la recostruzion, a Trent l era do a crepèr fora dal bas n nef sbunf envers autogoern.

Duta la jent à tout pèrt. Noscia autonomia dalbon la é nasciuda dal bas, dal voler de la jent, e chest l é chel che l la la rec: no l é n privilege conzedù dal aut, ma na responsabilità arjonta e spartida adum coi etres.

Cree che chela lezion abie valuta amò anchecondì. Vivon te n moment storich olache la vitalità de noscia Autonomia spezièla la cogn ge fèr front a endesfides che fèsc cruzièr: la astenjion litèla che la doventa più grana (bèsta pissèr che a l’ultima litazions provinzièles l é jit a litèr demò l 58 % de chi che aea derit); la spartijon sozièla e politica, l se sentir comunanza, che pian pian doventa più debol.

E dal defora sention i risesc de na rizentralisazion: vindedò a n contest internazionèl man a man semper più rie e che muda, osservon che vegn adarlèrch endò conzec che se pissèa che no i fosse più, desche Stat, defendura, segureza e vera. Con apede, vèlch outa de burta conseguenzes desche prescions envers la uniformazion che ge vèrda con desfidenza a nesc deric spezièi.

Chesta endesfides – astenjion, desfidenza, spartijon, tentazions zentralistes – l é sfesses pericolouses tel sedim de la cèsa de l’Autonomia.

Cognon se l domanèr: che cognone fèr pa? Co podone pa stravardèr noscia Autonomia e noscia carateristiches spezièles?

La responeta no pel esser auter e che stèr adum e aer coraje. No ge cree a chi che veit dut negatif: ogne endesfida l é n segn de svilup, na ocajoion per crescer.

Apede a n poder esecutif gran cogn esser n smaorament de la responsabilisazion di teritories.

Son spervajo che la strèda per l davegnir de noscia autonomia cogne perveder na maor responsabilità da man de duc.

Ge vel na partezipazion de duc. Ence De Gasperi, enceben che l sie stat a cef ti egn senestres de la recostruzion, l aea consaputa de aer de besegn de aer apede n grop che tegn adum e vindedò la comunanza.

Resposabilità spartida adum vel dir che ogne un – sentadins, istituzions, teritories – cogn fèr sia pèrt. No se petèr ju, ma tor pèrt con coraje e segureza, desche de tropes ne desmostra duc i dis. L davegnir de l’Autonomia se l realisea se se met ensema la picola azions de bona volontà, col jir inant ensema, un apede l auter.

Con chesta vida de veder, ogne un doventa protagonist e co-responsabol.

Acioche chest pensier dovente concret, l Consei provinzièl, che é l onor de raprejentèr, l cogn se dèr ju per renforzèr - col dament de duc – i pilèstres e i spazies dialetics de nosc autogoern.

Chisc donca l é i cater “cantieres” orì per fèr su la cèsa che la é de duc nos.

Prum: l Statut spezièl e la reformes

Aon aproà da pech con na gran maoranza de stimes n parer a favor de sia revijion. A la fin de chela sentèda, é volù rengrazièr publicamenter i conseieres per l confront percacent e per l resultat emportant arjont dessema.

L é n segn fort: tel ciamp de la spezialità l Trentin l é bon de stèr adum, sorafora la spartijons.

Ge vardaron do al iter a Roma, percheche l nef Statut l cognarà arsegurèr competenzes renforzèdes e strumenc più percacenc te setores fondamentèi.

No cognon aer tema di comedamenc o di picoi defec de chest percors: l’autonomia la é semper stata, enscin dal scomenz, n cantier orì.

L lo recordèa Alcide De Gasperi te n comizie del 1948: «Quando mai avete visto nascere un progetto bello e pronto senza difetti? Così voi considerate l’autonomia del Trentino-Alto Adige: è una grande esperienza, ed è questa la sua importanza».

De Gasperi e, do da el, n muie de etres i à desmostrà l’emportanza de chesta esperienza e cotant che l Trentin l pel dèr a la Tèlia.

N esser a l’avanguardia che ence n teritorie desche l nosc l à sapù interpretèr, desmostran che na tera dassen pureta descheche l era la noscia, l’aea la jent e i valores per se miorèr tras l lurier, ge fajan front a la fadia zenza tema e co la pazienza de la jent da mont.

La Tèlia, co la revijion del Statut, la ne domana de fèr da nef noscia pèrt en cont de scola, università e svilup, ambient, comerz, gestion de la fauna, coi strumenc che l’autonomia ne sporc ma aldò de la responsaboltà e de la capazità de la femenes e di omegn de chesta tera.

Secont: la sala legislativa e i raporc istituzionèi.

L Consei l é l parlament di trentins, l lech olache maoranza e mendranzes, te la desvalivanzes de la pèrts, les met a jir la dezijions publiches.

Te chesta fasa, pèrto mia, l vèrech più emportant l é tor dant la endesfida del mudament. Chest l lo desmostra, per ejempie, la transizion digitèla e la neva modalitèdes de endrez sozièl e politich che se fèsc lèrga.

Ge vel se dèr ju a do a do metan vèrda per fèr acioche la radunanza legislativa la sie semper più sorida da entener e percacenta, na vera “cèsa de vierech” olache la dezijions les vegn toutes con trasparenza.

Ma n Consei no l vif demò de regoles internes: sia forza l é ence l esser bon de se confrontèr con autra realtèdes. Apontin envers chesta direzion va la sentèda conleèda dai 28 de otober che vegn col Consei de la Autonomies locales, che rengrazie per l confront, e chela dai 18 de november, dedichèda a la mendranzes linguistiches, ejempie concret de dialogh coi teritories. Te chest jech de squadra l é segur determinant ence l raport de bona e sinziera colaborazion co la Jonta provinzièla.

Terz: “Conosciamo Autonomia”.

Col projet formatif del Consei tolon ite mile e mile studenc, de scoles de vigni orden e livel, te percorsc de cognoscenza e de partezipazion.

Ogne joen – e con el sia familia e ensegnanc – che l enten e che l ge vel ben a l’Autonomia, l é n element en più che renforza noscia cèsa.

Cater cantier: la proiezion euroregionèla e europeèna.

Un segno, un messaggio di pace e di speranza”: coscita l à dit l President Sergio Matterella de la Campana dei Caduti de Rorèi.

L é da chesta idea che voi scomenzèr via, percheche chesta la raprejentea delvers l doer che ne pervegn anchecondì stravardèr e engaissèr, estra che nesc confins provinzièi, ence l valor de la pèsc.

Sion pèrt de na Region e de na Euroregion che les sostegn l dialogh, che les é n pent segur anter cultures desvalives, basà su la democrazia, sul autogoern e su l’amicizia anter popui.

E te n temp canche te l’Europa scomenza endò a rejonèr la èrmes e la spartijons les à la soramessa sul ferstont, chest messaje l à n valor amò più emportant.

Fenesce. Veide e ge sporje mie salut ai raprejentanc de la comunitèdes locales, de la categories economiches e di ordegn profescionèi, di sindacac, de la sociazions, del setor publich e privat.

Vosc esser chiò l é l cher de chesta Dì.

L’Autonomia l’à n gran besegn de voetres, de voscia e noscia voa de creèr, de la responsaboltà spartida che la la fèsc viver. Anché no chierion aproazion e consens, sion chiò per ve domanèr n didament: demò con na sozietà sćiantiva e responsabola l’Autonomia la podarà arjonjer sie davegnir.

Na bona Dì de l’Autonomia a duc!



Allegati
Soini 5 settembre 2025
testo in mocheno